lunes, 14 de abril de 2008



Camí de sol.


Per les rutes amigues,


unes formigues.


Mai que hi pensi

si me'n fa, de por,

el silenci.


Hores de cendra...

Les hores dels amics

no es fan pas velles.


Busco camins

en l'atzar i en els somnis

faig laberints.


Al aire, nu

amb llum de lluna

i una mica de tu.


El meu mar ple

de goig, de fantasia,

de tu també.


Tot aquest vel

cosit amb els records,

és el meu cel.


Llac fosc la nit,


com cascada sense cant


caigué la llum.


S'ha fos la llum,

i la nit m'ha posat

barba estrellada.


Pomers florits


en capitell i pati,


mil primaveres.






Blanques estrelles

es tornen blau monòton

al cant del gall.


La immensa dona

que retorna les vides

amara els camps.


Estimo el negre,

aquest amb què ara et dic:

"amo la nit".

Rera les llums

de l'ametller en casacda,

la tarde cau.








Plana de fangs,





quan arribi l'abril,





mar de maragdes.



Xiprers gegants

alcen sortidors verds

Dins llums d'hivern.